Vivim envoltats de fragàncies, textures suaus i envasos brillants que prometen miracles. Xampús que donen volum, cremes que suavitzen, desodorants que “tenen cura”… i sense adonar-nos-en, ens apliquem cada dia una mitjana de 12 productes cosmètics, que poden contenir fins a centenars d’ingredients diferents.
Però… ens hem preguntat mai què hi ha realment dins d’aquests pots tan bonics?
Molts d’aquests ingredients compleixen la normativa vigent. Sí, ho fan. Però la pregunta clau és: Són segurs quan s’utilitzen a diari, en combinació amb altres productes que també els contenen? Perquè no ens enganyem: el nostre cos no distingeix si un parabé està en una crema facial, un xampú o un desodorant. La suma és el que compta.
Hi ha un proverbi que diu: “Gota a gota, s’omple la bassa”. I en aquest cas, les gotes són les dosis acumulades d’agents tòxics que, dia rere dia, potser sense voler, anem introduint al nostre organisme.
Avui t’explico cinc dels ingredients més polèmics que et pots trobar als teus cosmètics habituals. No ho faig per alarmar-te, sinó per ajudar-te a mirar amb ulls més crítics allò que et poses a la pell. Perquè la pell no és una armadura: és un òrgan viu. I absorbeix.
1. Parabens, els conservants silenciosos
S’utilitzen des de fa dècades com a conservants per evitar la proliferació de bacteris i fongs. El problema? Tenen activitat estrogènica, és a dir, poden imitar les hormones femenines i alterar el sistema endocrí.
Estudis com el publicat al Journal of Applied Toxicology van detectar metilparabens en tumors de mama. Això no vol dir que els provoquin directament, però posa sobre la taula una pregunta incòmoda: voldries posar-te al pit un producte amb un ingredient que s’ha trobat a tumors?
La Comissió Europea limita la concentració dels parabens a l’1%, però si una crema en porta 0,4%, un xampú 0,3% i un desodorant 0,3%… ja estem al llindar.
2. Ftalats, el perfum que no es veu
Els ftalats (com el diethylphthalate) s’utilitzen per fixar fragàncies. No apareixen sempre a l’etiqueta, sovint queden camuflats sota l’etiqueta genèrica de “fragance” o “parfum“.
S’ha demostrat que poden actuar com a disruptors hormonals i afectar la fertilitat. Estudis com el de la Harvard School of Public Health han relacionat l’exposició continuada a ftalats amb baixada de qualitat espermàtica en homes.
Quan parlem de fragàncies sintètiques, recordem que el nas no és l’únic que les capta: les absorbim per la pell i per l’aire.
3. Triclosan, l’antibacterià que desequilibra
Aquest ingredient es troba en pastes de dents, sabons, desodorants i productes antibacterians. Pot semblar una bona idea, però la realitat és que no fa millor el treball que un sabó normal i pot contribuir a la resistència antibiòtica.
També ha estat identificat com a disruptor endocrí. Segons l’Environmental Working Group, pot afectar la funció tiroidea i alterar el metabolisme.
A la Unió Europea, el seu ús ha estat limitat a determinades concentracions i aplicacions, però encara pot aparèixer a alguns cosmètics que es venen fora d’Europa o per canals online.
4. L’escuma que irrita (Lauril sulfat de sodi, SLS)
Aquest agent tensioactiu fa que els xampús i sabons facin aquella escuma tan agradable. Però aquesta escuma pot danyar la barrera cutània i provocar irritació, especialment en pells sensibles o atòpiques.
Encara que no sigui cancerigen com tal, fa que la pell sigui més permeable, afavorint l’absorció d’altres substàncies tòxiques.
Un experiment senzill: agafa una fulla de col lombarda (rica en antocians) i fés una infusió. Posa-hi una mica de SLS i observa com canvia el color, senyal d’un canvi de pH molt brusc. Imagina què pot fer a la teva pell.
5. El desodorant polèmic
Present en molts desodorants com a clorhidrat d’alumini, bloqueja les glàndules sudorípares per evitar la transpiració. El problema? El cos sua per detoxificar-se. Si bloquegem aquesta funció… és saludable?
Estudis com el de la Universitat de Reading han trobat nivells d’alumini a teixits mamaris i en tumors de mama, tot i que encara no hi ha consens sobre la causalitat.
En qualsevol cas, hi ha alternatives naturals efectives que deixen que la pell respiri.
El problema de la “carga tòxica”. La suma fa el mal
Quan mirem un producte i veiem que un ingredient està “dins del límit segur”, és cert. Però qui regula la combinació de 10 productes diferents que contenen aquest mateix ingredient?
Aquest fenomen s’anomena “efecte còctel”. Potser un sol got de vi al dia no fa mal, però si hi afegim cervesa, licors i altres, el fetge ho pateix. Amb els cosmètics, passa igual. La pell ho absorbeix tot, i el fetge, ronyons i sistema limfàtic ho han de gestionar.
Això no és una crida a la por, sinó una invitació a la consciència. Podem escollir productes més segurs, amb etiquetes transparents, certificats ecològics, i menys ingredients sospitosos.
Una prova casolana per reflexionar
Fes aquest petit exercici:
- Reuneix tots els productes cosmètics que utilitzes en un dia.
- Llegeix les etiquetes (INCI).
- Fes una llista dels ingredients repetits (parabens, parfum, SLS, etc.).
Et sorprendrà veure com es repeteixen, fins i tot en productes que mai hauries imaginat. Quan sumem l’exposició diària, podem entendre per què cada vegada hi ha més pells sensibilitzades, dermatitis, al·lèrgies, i fins i tot alteracions hormonals.
En cosmètica, menys és més. No es tracta de viure amb por, sinó amb criteri. De recuperar la connexió amb el que ens posem al cos. Perquè si cuidem el que mengem, per què no fem el mateix amb el que absorbeix la pell?
La bona notícia és que cada dia hi ha més marques compromeses, més opcions naturals, més consumidors exigents. I això és un camí d’anada.
Recorda: “Val més prevenir que curar”. I la prevenció comença a la dutxa, davant del mirall, amb la crema que tries. Que no et venguin seguretat amb purpurina. Tria amb consciència. I amb amor per tu.